Església Romànica

La parrňquia de Santa Maria, com la majoria de parrňquies en les que des de temps immemorial va estructurar-se la presčncia de l’Església a occident, fa l’esforç d’acomplir la seva funció al sí de l’avui puixant ciutat de Barberŕ del Vallčs.

Nascuda a l’entorn de l’antiga església romŕnica construďda sobre vells fonaments religiosos anteriors i vinculada al proper monestir de Sant Cugat del Vallčs, amb el temps va experimentar un desplaçament que s’anŕ allunyant de la depressió del riu Ripoll i de la seva petita església erigida ran del penyassegat (a uns 800 mt.) Un menut i rústec call va anar-se formant al costat dret del camí reial que unia Barcelona amb Sabadell i Terrassa, conformant el que avui encara s’anomena “casc antic” i en el que mai cap edifici excel.lí per llur importŕncia o singularitat. El 1950 va començar la construcció del nou temple a l’altra banda del camí, en un pla roblert de vinyes i conreus i que amb el temps esdevingué l’eixample de la població. S’hi afegí una ŕmplia zona de segones residčncies de famílies barcelonines quan l’abaixador i posterior estació de la línea férria de Barcelona-Manresa va facilitar-ne els desplaçaments.

L’església construďda en un pseudo estil neo-renaixentista segueix essent l’únic centre cristiŕ-catňlic de la població, en la qual i ja més recentment, han fet acte de presčncia altres confessions religioses d’índole diversa que en llur conjunt ofereixen una variada animació espiritual.

Compta amb amplis locals de catequesi, formació i oferta cultural, esplai per a infants i adolescents i serveis assistencials, en els que es desenvolupen les activitats més bŕsiques d’una institució a l’ús tradicional.